Aquests cinquanta-dos poemes d'argila han estat escrits en un temps plujós, fangós, espès... Un temps on gairebé s'ofeguen els dies, entre les constants tempestes d'oli i els diluvis d'intolerància. Un temps on, tot i les condicions climatològiques adverses, hem pogut arreplegar l'argila roja, remullar-la amb llàgrimes de dolor i resistencia, modelar-la amb la força de la paraula i coure-la pacíficament a foc lent, per fer d'aquest fang tou i llefiscós que no ens deixa avançar una obra que perduri eternament als ulls de la humanitat i ens faci més tolerants, més lliures, més savis i més poble.
