«Escrius com qui buida el mar per trobar les coses que no entén [...]»
Estació dels silencis
és un recorregut vital que s’endinsa en la visió més intimista de l’autor sobre el seu propi passat. Un passeig breu i nostàlgic, alhora, a través d’uns poemes que pretenen fer emergir, d’entre el silenciós full en blanc, unes imatges -uns records- que el poeta sent ben endins com si d’un revelat fotogràfic ( Calotip
) es tractés.
El poemari ens presenta tres parts que, a la vegada, representen tres temes essencials:
La primera part, Calotip
, gira al voltant dels records de la infantesa. Moments puntuals i màgics que van quedar marcats a la seva memòria.
La segona part, Fars del Sud
, parla de l’amor i la profunda admiració del poeta cap a la seva terra i la seva gent.
Finalment, Estació dels silencis
és un recull dels seus poemes més íntims. Poemes que parlen de l’amor i d’estimar. De persones que deixen i han deixat un rastre com «l’olor silenciosa de la roba amb la pell [...]».
