Per no perdre'm les molles

Per no perdre'm les molles

1boton_banda_negra-thumb_91_1_93_

 

404         Tot i ser estiu, practiquem a escriure amb el meu fill, perquè ens agrada aprendre. Escriu el nom d'un gelat que es va menjar amb lletra de pal: MADUIXA.
Deu ser un xiquet optimista, perquè les paraules sempre se li'n van cap a dalt. Li faig veure, però ell em contesta: "les meves lletres sempre volen volar".

 

 

456              Algunes nits, si es desperta, el nostre fill se’n va al llit dels papes. Sempre fa el mateix ritual: entra pel costat de sa mare i s’instal·la al mig. Jo em desperto quan noto el seu cos a la meva esquena:  un contacte càlid, alguns cops; d’altres, inquiet. El seu pes decanta la balança dels somnis al nostre favor.

Quan comprovo que està adormit, em recreo mirant l’àngel del seu rostre. L’agafo en braços (cada cop em costa més), i el porto a la seva habitació. El tapo. Quan torno al llit, de vegades veig que s’ha deixat el seu osset preferit i, egoista, me’l quedo.

 

 

487

“Anem per aquell carrer estretet”, li diu una dona al seu home mentre passegen vora el Mercat, a l’avinguda Generalitat. Deuen ser jubilats, de fora de Tortosa, i assenyalen el carrer d’en Carbó. Efectivament, un carrer estret, que fa cruïlla de gairell amb la principal avinguda de la ciutat, que dóna pas al nucli antic, i que ofereix, temptador, l’entrada a un món íntim, petit, senzill, humà. Aquesta parella de jubilats s’hi senten atrets.

 

 

317 La pell no és la frontera, sinó el passaport.

 

259 Cura d’humilitat: les flors no desprenen olor per nosaltres.

 

383 Si camines descalç pel record, et pots clavar algun vidre.

 

1boton_banda_negra-thumb_91_1_93_